L’agricultura orgànica no obeeix, ni li interessa la lògica impositiva de l’existent, d’enverinar i destruir per a produir aliments. Una producció d’aliments sans, habita i està més enllà de la racionalitat tecnològica. És l’alliberament de somnis empresonats, és un obrir de portes on nia l’esperança, és la llibertat a tota prova de forces i dominis.
És transcendir, és no quedar-se atrapat en el passat i en l’igual; és caminar cap al descobriment d’allò que ens té guardat l’esperança, és començar fer consciència d’allò que encara no coneixem; l’esdevenidor i el nou, la qual cosa encara no hem permès que es manifesti per complet, la collita d’un futur diferent.
L’agricultura industrial amb les seves pràctiques destructives turmenta el present i bloqueja el futur, els seus tècnics manquen d’una dimensió contemplativa, intervenen i trenquen amb qualsevol possibilitat en la generació del nou. Una agricultura diferent, constantment infon ànims i esperances enmig de la desesperació i foscor dominant.
No cal tenir por de pensar, d’expressar-se lliurement amb valor per a caminar cap a la trobada amb el diferent i radiant, d’això es tracta condeixo comencem a realitzar les practiques amb l’agricultura orgànica; perdre la por, significa la possibilitat de trobar en el lloc precís la llibertat, la qual ens assenyala que som capaces d’emprendre la marxa per a transformar la societat.
Aquestes pràctiques ens llancen amb molta curiositat cap al desconegut, el no transitat, cap al que encara no és; i al mateix temps que ens fa creure en el futur, ens posa en el rumb al que està per renéixer, el just i el fratern.
“En l’agricultura orgànica habita el camp de l’esperança, el de les possibilitats. Ens obre l’estat d’ànim i ens esclareix l’existència humana».